Benvinguts al Feminari València!
Mary Nash
Catedràtica emèrita
Universitat de Barcelona i historiadora.
Ana de Miguel
Professora Filosofia Moral, UNED
Rosa Cobo
Professora UDC i escriptora.
Càndida Barroso
Activista feminista especialista en Igualtat.
Leticia Dolera
Directora, actriu,
guionista i activista feminista.
Isabel Olmos
Periodista
i subdirectora del diari Levante.
Amparo Mañés
Secretària General de PFAC
Angustias Bertomeu
Presidenta de l'Associació e-Dones
Teresa Yeves
Professora Honorària de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València
Consuelo Català
Infermera. Pertany a la Xarxa de dones professionals de la salut Red-Caps”.
_edited.jpg)
Alicia Puleo
Filòsofa. Directora de la Col·lecció Feminismes de l'Editorial Càtedra.
Maria Martín
Especialista en Igualtat.
Luisa Posada
Doctora en Filosofia i Teòrica Feminista.
Tasia Aránguez
Professora del departament de filosofia del dret de la Universitat de Granada.
Mary Nash
Catedràtica emèrita Universitat de Barcelona i historiadora.
Irlandesa, llicenciada en història per la Universitat de Cork i la Universitat de Barcelona, Mary Nash va ser Catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i des del 2020 és Catedràtica emèrita de la mateixa universitat. Directora del Grup de Recerca Consolidat Multiculturalisme i Gènere. És codirectora de la revista Arenal i membre fundador del consell de redacció d'Història Social. És especialista en història de les dones, representacions culturals i de gènere, obrerisme, moviments socials, cultures polítiques i diversitat cultural al segle XX. La seva investigació pionera es va centrar en les dones, ciutadania i resistència antifeixista durant la Segona República i la Guerra civil. Ha publicat sobre feminismes, gènere i ciutadania, cultures polítiques i les fronteres canviants entre públic i privat. La seva investigació ha estat dedicada a la cultura política del feminisme en el marc de la Transició democràtica. També s'ha consagrat a l'estudi de la intersecció entre discursos d'alteració, diversitat cultural, gènere, migració o turisme de masses com a escenaris transformadors de pràctiques socials i de gènere a la societat catalana i espanyola. Fou Presidenta de la Comissió d'Humanitats del C de l'Agència de Qualitat Universitària de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1995) i la Medalla al Mèrit President Macià (2004). És Doctora Honoris Causa per la Universitat de Granada (2010) i per la Universitat Rovira i Virgili (2018). Va ser nominada com a candidata al Premi Princesa d'Astúries en història per la Universitat de Barcelona el 2022. El 2024 va ser atorgada el Premi d'Honor Sapiens per la seva trajectòria pionera a la història de les dones.
És membre del Consell Assessor de diverses revistes acadèmiques i és autora de nombrosos llibres i articles acadèmics, entre d'altres:
Vermelles. Les dones republicanes a la guerra civil (1999/2006); Dones al món. Història, reptes i moviments (2004/2012); Dons en transició. Les dones a la Barcelona de la Transició (2007); Immigrants al nostre mirall. Immigració i discurs periodístic a la premsa espanyola, (2005); Treballadors. Un segle de treball femení a Catalunya (2010). Ha editat entre altres els llibres: Ciutadanes i protagonistes històriques. Dones republicanes a II República i la Guerra Civil. (2009); Repressió, resistències, memòria: les dones sota la dictadura franquista, (2013) i de Feminidades
Ana de Miguel Álvarez
Professora Filosofia Moral, UNED
Professora Titular de Filosofia Moral i Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. En comissió de serveis a la UNED (Universitat Nacional a Distància)
Ha dirigit l´Observatori de Gènere i el Programa de Doctorat d´Estudis Interdisciplinaris de Gènere (URJC). Actualment dirigeix el (ja clàssic) curs Història de la Teoria Feminista, fundat per Celia Amorós i que s'imparteix a l'Institut d'Investigacions Feministes la Universitat Complutense de Madrid des del 1991 (34 edicions).
Ha publicat estudis sobre autors clàssics del pensament com John Stuart Mill, Alejandra Kolontai, Flora Tristan, William Thompson i Quasim Amin. Ha coeditat juntament amb Celia Amorós l'obra Teoría Feminista. De la Il·lustració a la Globalització (3 vols.). Destaquen els llibres Neoliberalisme sexual. El mite de la lliure elecció, (Càtedra) que ha aconseguit 20 edicions i Ètica per a Celia. Contra la doble veritat (2021) a Penguin Random House (7a edicions) i nova reedició amb epíleg el 2022.;
Ha rebut entre d'altres els premis: Ángeles Durán a la innovació científica en estudis de gènere (UAM); Carmen de Burgos a la divulgació feminista (UMA); premi a l'excel·lència investigadora (Consell social de la URJC); A la lluita per la igualtat de la Federació de Dones Progressistes. És Comadre d'or de l'Associació de Les Comadres de Gijón.
Rosa Cobo Bedia
Professora UDC i escriptora
Doctora en Ciències Polítiques i Sociologia. Professora titular de sociologia de la Universitat de la Corunya i Directora d'Atlàntiques Revista Internacional d'Estudis Feministes de la mateixa universitat. Dirigeix la XII edició del curs Història de la Teoria Feminista a l'Escola Feminista Celia Amorós. També és presidenta de la Xarxa Acadèmica Internacional d´Estudis sobre Prostitució i Pornografia.
Codirigeix el Màster en Violència Sexual a Blanquerna (Universitat de Ramon Llull). Els seus últims llibres publicats són La ficció del consentiment sexual (2024), pornografia, El Plaer del poder (2020) i La prostitució al cor del capitalisme (2017).
Càndida Barroso Chuliá
Activista feminista especialista en Igualtat.
Cándida Barroso Chuliá nascuda a València, infermera de formació, policia local ja jubilada de professió i activista feminista per convicció.
Diplomada en Infermeria, Màster en Gènere i Polítiques d'Igualtat, Tècnica en Prevenció de Riscos Laborals, amb estudis en matèria de violència de gènere entre d'altres i experta en plans d'igualtat.
Vaig ingressar de funcionària al Cos de la Policia Local de València l'any 1981, la primera promoció a entrar dones.
He ocupat diversos càrrecs de responsabilitat sindical a l'Administració Local, com a Secretaria general de l'Agrupació de Policia Local a CCOOPV, a la Confederació de CCOOPV, i al Comitè de Direcció de CCOO.
He format part del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.
Durant 8 anys he estat la Secretària Confederal de la Dona de CCOOPV. I 4 anys com a vocal de l'Executiva Confederal CCOOPV.
Formo part del Consell de les Dones i per la Igualtat de València i al de Paterna.
Participo en tallers, cursos i taules de debat sobre temes laborals i sobre les diferents violències patriarcals que pateixen les dones.
Com a activista feminista pels DDHH de dones i compromesa des dels anys 80 continuo formant-me en cursos, xerrades i conferències per com diu la mestra Celia Amorós “Conceptualitzar és polititzar” participant activament a la Coordinadora Feminista de València, Plataforma CEDAW PV, Front Abolicionista del País Valencià Feminista Amelia Valcárcel, entre d'altres.
Amparo Mañés Barbé
Secretària General de PFAC
Psicòloga per la Universitat de València, Màster en gestió de la qualitat per la UNED i Experta en sistemes d'informació per la Universitat de Cadis, la seva trajectòria professional està estretament vinculada a la Universitat de València, on va ser Directora de la Unitat d'Igualtat durant gairebé 7 anys (2015 a 2022), sent, a més, la primera coordinadora estatal de la de Excel·lència Universitària).
Actualment és integrant de la Coordinadora que dirigeix REUNIFEM (Xarxa universitària feminista per a polítiques d'igualtat). També forma part del Front Abolicionista del País Valencià.
Activista a RRSS, és col·laboradora habitual a Tribuna Feminista, Crònica Lliure i El Comú.
I, des d'octubre del 2024, és la Secretària General del Partit Feministes al Congrés [PFAC]
Soledat Murillo
Experta en Polítiques d'Igualtat
Professora de Sociologia i Polítiques Públiques de la Universitat de Salamanca des del 1993
Anteriorment ha treballat en empreses privades i públiques, com ara el Ministeri de Treball i l'Institut de la Dona.
Creo el primer doctorat d'estudis de la Dona a la Universitat de Salamanca el 1995. I posteriorment el Seminari d'Estudis de la Dona, el 2000. Presidenta de la Comissió de Garanties i de la Unitat d'Unitat d'Igualtat a la mateixa entitat docent.
Des del gener del 2009 fins al 2014, va formar part del comitè CEDAW (comitè antidiscriminació de la Dona, de les Nacions Unides fundat el 1975), per un període de quatre anys, amb seu a Ginebra i Nova York.
Ha ocupat el primer càrrec polític en matèria d'igualtat a la vuitena legislatura. 2004-2008. com a Secretaria de Polítiques d'Igualtat a la Participant activament a la Llei contra la Violència de Gènere i la Llei d'Igualtat
efectiva entre Dones i Homes.
Especialment interessada en l'ús del temps i la distribució entre dones i homes. D'aquí la seva obra El mite de la Vida Privada: del lliurament al temps propi de l'Editorial Segle XXI, i distingint la privadesa de la vida domèstica. I com l'ús del temps és una batalla en la convivència i una oportunitat com a polítiques públiques
tant per a dones, com per a homes.
La seva última investigació R+D+I versa sobre la Igualtat a les Administracions Públiques. Ministeri dEconomia i Competitivitat. 2013-2016.
Secretària d'Estat a la XIV legislatura. Adscrita al Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat. 2018-2021
El seu coneixement de l'administració es plasma al darrer llibre: La supervivència de les polítiques d'igualtat, entre la funció pública i els partits polítics. Ed. Comares. 2024
Teresa Yeves Bou
Professora Honorària de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València
Estudis Llicenciatura i doctorat tesi.
Treballo 22 anys com a Treballadora Social Diputació, Hospital Psiquiàtric , Programa d'Igualtat entre dones i homes
Professora de la UV des de 1986 fins a la jubilació 2012
Pertany a l'INSTITUT UNIVERSITARI ESTUDIS DE LA DONA I Professora del Mater de Gènere i polítiques d'igualtat fins a l'actualitat.
Professora Honorària de la UV
Consol Català Pérez
Infermera. Xarxa de dones professionals de la salut Red-Caps
Nascuda el 4 de maig de 1954 a Alacant. Casada i amb dos filles
Diplomada en Infermeria. Universitat València.
Màster Universitari Ciències de la Infermeria. Universitat Alacant
Ha treballat en l'àmbit de la planificació familiar des dels seus inicis a mitjan anys 70, a la Comunitat Valenciana i a Andalusia.
Va exercir en els anys 80 i 90 càrrecs institucionals relacionats amb salut de dones. Va coordinar des de 1994 la posada en marxa de la Maternitat de Beniarbeig (Col·lectiu Aquari).
Primera presidenta de *ACAI (Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs).
Des de 1999 a 2011 diputada socialista Portaveu d'Igualtat en el Parlament Valencià.
En 2010 va formar part del Comité de persones Expertes en la reforma de la Llei de l'avortament.
Fundadora de l'Assemblea de dones de València en els anys 70, pertany a la Xarxa de dones professionals de la salut Xarxa-*Caps, des de 1997; Fundadora de la Plataforma Pro drets del naixement i del Centre d'Estudis de la Dona de la Universitat d'Alacant.
Pertany a la *Xarxa de Dons de La Marina Alta i a l'Associació Clàssiques i Modernes.
Pionera en els anys 90 a impartir Cursos a les matrones sobre el part natural en el territori INSALUD del Ministeri de Sanitat.
Docent col·laboradora a l'Escola Andalusa de Salut Pública.
Experta en salut i gènere. Ha realitzat nombroses conferències, ponències i comunicacions sobre salut i dona, tenint en el seu haver publicacions col·lectives.
Des de juliol de 2014 fins a maig de 2024 Tècnica Superior del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, responsable de l'Àrea d'Igualtat d'eixa institució.
Alicia Puleo García
Filòsofa. Directora de la Col·lecció Feminismes de l'Editorial Càtedra.
Internacionalment coneguda per la seva obra ecofeminista en què destaquen llibres com Ecofeminisme per a un altre món possible i Claus ecofeministes per a rebels que estimen la Terra i els animals, és conferenciant convidada a universitats d'Europa i Amèrica. Catedràtica Emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Valladolid, dirigeix el Curs Online Ecofeminisme: Pensament, Cultura i Praxis. Per les seves aportacions a la filosofia feminista i ecofeminista ha rebut el títol de Comadre d'Or, concedit per La Tertúlia Feminista Les Comadres, la distinció “Berta Càceres” del Senat de la República Argentina a proposta de la Xarxa de Defensores del Medi Ambient i el Bon Viure i, el 2024, el premi Konex.
Maria Martín Barranco
Especialista en Igualtat.
Llicenciada en dret per la Universitat de Granada. Postgrau d´especialitat en Intervenció Social amb Perspectiva de Gènere. Experta en Mitjans de Comunicació, conflictes i drets humans, tots dos per la Universitat de Castella-la Manxa.
Ha estat responsable de formació de la Unitat per a la Igualtat de Gènere de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.
Des del 2012 col·labora de forma permanent en la formació en igualtat de Forces i Cossos de Seguretat (Guàrdia Civil i Policia Nacional) a través de l'acadèmia especialitzada en FCS Avefor Formación.
Ha treballat per i en col·laboració amb associacions de dones a Espanya i Mèxic i he estat jutgessa del I Tribunal de Drets Humans de les Dones en aquest darrer país (2013). També a Mèxic pertanyo a l'Observatori mexicà de mitjans de comunicació.
Des del 2013 dirigiu EVEFem.
Triada com una de les "Dones i homes que inspiren Europa 2014" per l'European Institute for Gender Equality. Nominada als "Premis d'Internet 2014" per la seva tasca de difusió de temes de gènere a Xarxes socials. Representant a Espanya de l'AC. AMAM Dones Abraçant Mèxic. Membra del Consell Editorial de la Revista "Dones abraçant Mèxic". Membre de l'Observatori Mexicà per a l'equitat de gènere als Mitjans.
El 2019 ha publicat amb l'editorial Catarata el llibre "Ni per favor ni per favora. Com parlar amb llenguatge inclusiu sense que es noti (massa)".
El 2020 he estat distingida amb el "Premi 8 de març a la Igualtat entre dones i homes" de l'Ajuntament de La Zubia (Granada) a la categoria Cultura i he publicat el llibre "Dona havies de ser. La construcció del femení a través del llenguatge", també amb l'editorial Catarata i la Guia d'autocura "Mala de acostar"
El 2023 va rebre l'Estrella de la igualtat de la Diputació de Castelló.
Triada “Comadre de Oro 2025” per la meva tasca com a divulgadora feminista.
Com a resum, ha realitzat formacions adaptades i guies sobre llenguatge no sexista per al Parlament Canari, les Universitats de Pamplona, Deusto, Pública de Navarra, Universitats de Múrcia, Granada, Huelva, La Laguna, Valladolid i Sevilla, Parlament Europeu, Parlament Canari, Institut Canari de la Dona, Subdelegació del Govern a Jaén, Subdelegació del Govern a Jaén, Subdelegació del Govern agenda 2030, UNWRA Espanya, Institut Cervantes a Berlín, Institut Geològic i Miner d'Espanya o Ràdio Televisió Canària, entre d'altres.
Leticia Dolera
Directora, actriu,guionista i activista feminista.
*WENDY PLACA 20957 *tv3 (2009) telefilm
GUANT BLANCO La 1 (2008)L'ESPILL *tv3/*tvg (2008) telefilm
*MÁ *MORTA TRUCA A LA PORTA *tv3 (2007) telefilm
*PRESUMPTES *IMPLICATS *tv3 (2007) telefilm
*PETITS *MEURTRES EN *FAMILLE *France 2 (2006)
ELS SERRANO Telecinco (2005)
HOSPITAL CENTRAL Telecinco (2004)
EL COMISSARI Telecinco (2002)
En EIXIR DE CLASSE Telecinco (2000-2002)
Cinema
QUÈ ET JUGUES? DIR. INÉS DE LEÓN (2019)
VERÓNICA DIR. PACO PLAZA (2017)
LA NÚVIA DIR. PAULA ORTIZ (2015)
REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL DIR. *LETICIA *DOLERA (2015)
KAMIKAZE DIR. ALEX PINA (2013)
ELS ÚLTIMS DIES DIR. ALEX I DAVID PASTOR (2013)
HOLMES & WATSON. MADRID *DAYS DIR. JOSÉ LUIS GARCI (2012)
[*REC]3: GÈNESI DIR. PACO PLAZA (2012)
DE LA TEUA FINESTRA A LA MEUA DIR. PAULA ORTIZ (2012)
*KENU DIR. *ARANCHA ÁLVAREZ (2011)
*SPANISH *MOVIE DIR. JAVIER RUIZ CALDERA (2009)
PRIME TIME DIR. LUIS CALVO RAMOS (2008)
*IMAGO *MORTIS DIR. *STEFANO *BESSONI (2008)
UN CAFÉ EN QUALSEVOL CANTONADA DIR. *RAMIN *BAHRANI (2005)
SEMEN, UNA HISTÒRIA D'AMOR DIR. DANIELA *FEJERMAN I INÉS PARÍS (2005)
*IMAGINING L'Argentina DIR. CHRISTOPHER *HAMPTON (2003)
*THE *EMPEROR’S *WIFE DIR. *JULIEN *VREBOS (2003)
BESOS DE GAT DIR. RAFAEL ALCÁZAR (2003)
L'altre COSTAT DEL LLIT DIR. EMILIO MARTÍNEZ LÁZARO (2002)
Teatre
ELS CUSES *EXCEPCIONALS (2019-2020) BARCELONA
LES ALEGRES *COMADRES DE *WINDSOR
Premis
Premis Gaudí
Millor curtmetratge HO SENT, ET VULL 2011 Nominada
Premis Sant Jordi
Millor actriu espanyola [*REC]3: GÈNESI 2012 Guanyadora
Premis Túria
Millor Actriu de cinema [*REC]3: GÈNESI 2013 Guanyadora
Premis Unió d'Actors
Millor Actriu de cinema *VIOLET 2014 Nominada
Premis Festival de curtmetratges de *Landshut
Millor curtmetratge HABITANTS 2014 Nominada
Premis Festival de Màlaga
Més ben guionista novell REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2015 Guanyadora
Millor pel·lícula REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2015 Nominada
Premis Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Més ben director revelació REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2015 Nominada
Premis Tolosa *Cinespaña
Més ben primera pel·lícula REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2015 Nominada
Premis Goya
Més ben director novell REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2016 Nominada
Premis Feroç
Més ben primera pel·lícula de comèdia REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2016 Nominada
Premis Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Més ben director revelació REQUISITS PER A SER UNA PERSONA NORMAL 2016 Nominada
Premis Festival Internacional de Cinema d'Osca
Premi Ciutat d'Osca 2017 Guanyadora
Premis Festival Llatinoamericà de Huelva
2019 Guanyadora
Premis Festival Internacional de sèries de Cannes
Millor serie VIDA PERFECTA 2019 Guanyadora
Premi especial d'interpretació VIDA PERFECTA 2019 Guanyadora
Premis Platí de Cinema Iberoamericà
Millor actriu en minisèrie o sèrie de TV VIDA PERFECTA 2020 Nominada
Premis Feroç
Millor actriu principal d'una sèrie VIDA PERFECTA 2020 Nominada
Isabel Olmos Sanchez
Periodista i subdirectora del diari Levante.
Llicenciada en Ciències de la Comunicació a la branca de Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és subdirectora al diari Levante-EMV.
2008 és Cap d'informatius Levante TV ia partir del 2011 condueix el programa de debat polític setmanal Raonem
Des del 2014 és la directora de Llevant-EMV.
23 anys d'experiència a Editorial Premsa Ibérica de premsa i televisió.
Col·laboradora a A Punt i TV3. La perspectiva de gènere, la igualtat, el feminisme i la visibilització de les dones sempre han estat el punt central dels seus articles i el seu treball diari al diari i com a periodista.
Luisa Posada Kubissa
Doctora en Filosofia i Teòrica Feminista
Professora Titular de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid. Va formar part del Seminari Permanent de Feminisme i Il·lustració dirigit per la filòsofa Celia Amorós des del 1987 durant deu anys en aquesta universitat, que va ser un nucli de formació de teòriques feministes. Pertany a la Societat Acadèmica de Filosofia (SAF), a la Xarxa d'Estudis Kantians a Llengua Espanyola (SEKLE), al Grup de Recerca en Estudis Feministes UCM, al Consell de l'Institut d'Investigacions Feministes també de la Universitat Complutense (Instifem) ia la Xarxa Acadèmica Internacional d'Estudis de Prostitució. Va dissenyar i dirigir el primer Màster en Igualtat com a Títol Propi de la Universitat Complutense entre 2001 i 2008. Entre 2004 i 2009 va ser experta a l'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona. Entre les seves publicacions destaquen els llibres Sexe i Essència (1998); Celia Amorós (2000); Raó i Coneixement a Kant (2008); Sexe, vindicació i pensament. Estudis de teoria feminista (2012); Filosofia, crítica i (re)flexions feministes (2015); Qui hi ha al mirall? El femení a la filosofia contemporània (2019); Feminisme: llocs i ressons (2023). Entre les seves coedicions hi ha Feminisme i Multiculturalisme (coedició amb Celia Amorós, 2007); i Pensar amb Celia Amorós (coedició amb Marián Cao, 2010)). En el marc del feminisme filosòfic ha publicat nombrosos articles, col·laboracions en obres col·lectives i ha participat a diversos fòrums, cursos i projectes de recerca.
Tasia Aránguez Sánchez
Professora de departament de filosofia del dret de la Universitat de Granada
Professora del Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de Granada. Va obtenir el premi d'Investigacions Feministes de l'Institut Aragonès de la Dona. Les seves línies de recerca principals són la teoria feminista i les polítiques d'igualtat entre dones i homes.
És investigadora principal d'un projecte sobre els drets de les dones a la societat digital, que aborda temes com l'impacte de les xarxes socials sobre les dones i la influència de la pornografia digital.
Ha assessorat diferents partits polítics sobre propostes legislatives, al·legacions i esmenes a projectes de llei i ha comparegut com a especialista en institucions com el Parlament Europeu, el Senat, el Parlament andalús i el Parlament de la Rioja, en relació amb diverses lleis.
Ha publicat tribunes d'opinió a mitjans com El País, Tribuna Feminista, El Confidencial, La Vanguardia i Ciper, entre d'altres.
