El feminisme en la transició va aportar la capacitat per establir una agenda pròpia que conduís a la igualtat entre homes i dones, plantejant i portant a la pràctica noves redefinicions de la feminitat i de la masculinitat. Així com per desenvolupar i elaborar nous discursos al voltant de la definició de ciutadania i crear nous significats culturals i noves formes de relació. Aquests factors van incidir en el sorgiment de nous llenguatges i noves organitzacions de dones i feministes a l'escena pública espanyola, que plantejaven nous llenguatges i discursos feministes.

De manera que moltes de les seves propostes i plantejaments en els anys de la transició han quedat posteriorment recollides en polítiques públiques, lleis i institucions específicament creades per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones. Per això el moviment feminista va ser un dels elements centrals en la construcció de la cultura democràtica, incidint directament en el procés transicional per a la consecució de la democràcia i l'accés a una ciutadania igualitària. - Mary Nash, "Dones al món".

El Feminari es recolza en la història i les genealogies del feminisme valencià, per col·laborar en la construcció del coneixement i pensament feminista, capaç de donar respostes als nous reptes i realitats.